RHAMUS LYCIOIDES

• NOM CIENTÍFIC:RHAMUS LYCIOIDES
• NOM EN ANGLES: RHAMNUS LYCIOIDES
• NOM EN FRANCÉS:RAHMNUS.
• NOM EN CASTELLÀ:ESPINO NEGRO.
• NOM EN VALENCIÁ:ESPINO ROQUER.

        GENERAL↴

  És un arbust de 1,5-3 metres d'altura, amb abundants branques que formen un embull. L'escorça de    les tiges és de color grisenc i aquests estan rematats amb espines. Fulles verdes, estretes i allargades    que de vegades s'eixamplen lleugerament cap a l'àpex. Són coriàcies i persistents i els nervis     laterals  estan poc o gens marcats pel revers. Flors molt petites, solitàries o en petits hacecillos a les   aixelles de les fulles, de color verd-groguenc amb 4 lòbuls triangulars. Els pètals són rudimentaris o   inexistents. El fruit és globós, amb poca carn, inicialment verd i al madurar de color negre.

      HABITAT↴

Aquest tipus de planta és trova en la península ibérica , normalment en els boscos i en els barrancs on no este prop l´aigua.

      USOS↴

--- Part utilitzada, Fruits madurs. --- Recollida, Es recullen a finals d'estiu o tardor. --- Propietats, Tradicionalment s'han fet servir en dosis molt petites pels seus efectes purgants. Astringent, oftàlmic. Hipotensor. --- Indicacions ,Hipertensió ocular o glaucoma. --- Forma d'ús -Colirios. -Banys oculars per al tractament de la hipertensió ocular o glaucoma. --- Atenció, La seva alta toxicitat, que pot arribar a produir la mort, fa desaconsellable el seu ús intern. Fotos: Zona Font Bona i La Solana a Banyeres.

CORONILLA JUNCEA.

• NOM CIENTÍFIC: CORONILLA JUNCAL.
• NOM EN ANGLÉS: JUNCEA CROWN.
• NOM EN FRANCÉS: JUNCEA COURONNE.
• NOM EN CASTELLÀ: CORONILLA.
• NOM EN VALENCIÁ:CORONILLA.

        GENERAL.

  Arbust de fins a 2 m. Tiges verdes, de fàcil aixafament, amb entrenusos llargs. Fulles caedizas,           amb raquis foliaci, imparipinnades, amb 2-3 parells de folíols. Les flors s'agrupen en nombre de 2 a   6, grogues, sostinguda el grup de flors per peduncles més llargs que les fulles. Fruit llegum amb   constriccions poc marcades.

           HABITAT.

  Sobre sòls pedregosos i sorrencs. Sobre matolls secs i assolellats, principalment en terrenys     calcaris, des del nivell del mar fins a uns 800 m d'altitud.
 En gran part de la Mediterrània sobretot a la zona occidental. Al aquest centre i sud de la Península     Ibèrica, a més de a les Illes Balears (Mallorca i Menorca).

      USOS.

   S'usa en jardineria malgrat la seva escassa fullatge, per la seva intensa floració groga pot usar-se     per a la formació de massissos arbustius agregada a altres espècies similars. És ideal per a   l'acompanyament d'altres espècies, aconseguint un contrast cromàtic intens, o amb espècies   herbàcies mediterrànies de floració coincident o correlativa com les gitanilla. El color groc de la   seva floració la fa ideal per a mitjanes, rotondes, illetes i creus d'avingudes, ja que aquest color   contribueix a reduir les badades dels conductors. També sol usar-se per colonitza sòls degradats   afavorint la seva enriquiment, ja que les seves arrels formen nòduls que contenen bacteris   nitrificants com les lleguminoses i l'alfals. S'ha fet servir (les llavors i flors) com a tònic cardíac però   s'ha d'utilitzar sota estricta supervisió facultativa doncs és cardiotóxica.

          

CONVOLVULUS ALTHAEOIDES

• NOM CIENTÍFIC: CONVOLVULUS ALTHAEOIDES.
• NOM EN ANGLÉS: CONVULVULUS ALTHAEOIDES.
• NOM EN FRANCÉS: CONVULVULUS.
• NOM EN CASTELLÀ:CAMPANILLA.
• NOM EN VALENCIÁ:CAMPANETA.

  GENERAL.

 Són plantes anuals o perennes de port herbaci o vinyes i algunes espècies de major port arbustos, aconseguint de 0.3 a 2 m d'alçada. Les fulles es distribueixen en espiral, i les flors tenen forma de trompeta, presentant colors sobretot blanc o rosat, però també en blau, violeta, porpra o groc en algunes espècies.

   HABITAT.

 Meridional, a la Mediterrània oriental escasseja. Habita en pendents seques, sobre calç i   lava.

  USOS.

Moltes de les espècies de Convolvulus estan considerades com males herbes, 

que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, 

només alguns també es conreen deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives 

flors.Aquestes espècies es troba en moltes regions temperades. 

Són sobretot plantes de port fi i petit, les vinyes amb hàbits ratreros. 

Algunes són plantes perennes petites. Tenen fulles simples, en espiral i flors amples 

amb forma de trompeta.

Les espècies de Convolvulus les utilitzen com a base de la seva alimentació les larves 

d'algunes espècies de Lepidoptera incloent-hi la barrenadora de fulles Bucculatrix 

cantabricella que s'alimenta exclusivament en Convolvulus cantabricus.

STIPA TENACISSIMA

•        NOM CIENTÍFIC: MACROCHLOA TENACISSIMA
•        NOM EN ANGLES: ESPARTO GRASS
•        NOM EN FRANCÉS: ESPARTO 
•        NOM EN CASTELLÀ: ESPARTO   
•        NOM EN VALENCIÁ:ESPART                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              GENERAL.                                                                                   L'espart és una herba perenne, de fins a 1 m d'alçada, que forma pans de terra o macollas disperses, conegudes com atochas o esparteras. En aquests pa de terra, els esparts o fulls van brollant cap al centre de la planta, quedant les fulles velles sota aquesta. A la primavera floreix, forma sobre llargues tiges, unes vistoses espigues, anomenades atochín.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              HABITAT .                                                                                                                        L'espart és una planta de la Mediterrània Occidental, de distribució íbero-magribina, és a dir, la seva àrea s'estén per les zones més àrides de la península ibèrica (especialment al sud-est i llevant, amb grans poblacions a Balears, vall de l'Ebre, Andalusia, Madrid i Castella-la Manxa) i pel Magrib, sobretot per les altes altiplans prèvies al desert del Sàhara. Es desenvolupa en condicions de sequedat i aridesa, suportant precipitacions inferiors als 200 L / any, amb tendència a sòls calcaris, encara que pot créixer també en sòls no carbonatats. Forma grans extensions anomenades espartars. Aquests ecosistemes han estat manejats i gestionats des de fa milers d'anys per l'ésser humà, de manera que part dels espartars actuals procedeixen de plantacions.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            USOS .                                                                                                                                      L'espart s'ha destinat a la cistelleria, el calçat i múltiples usos ja que és molt flexible permet el seu treball de manera relativament senzilla ja sigui reuniéndolo en soguillas o bé en llata per a la posterior treball. Ja des de l'època romana, l'ésser humà ja des de l'ha utilitzat la fibra d'espart per a la fabricació de pasta de paper, cordes i els més variats estris (que inclouen, entre d'altres, sabates, cistelles, xarxes de pesca, costals, cabassos i cofins per al premsat del raïm i l'oliva).