STIPA TENACISSIMA

•        NOM CIENTÍFIC: MACROCHLOA TENACISSIMA
•        NOM EN ANGLES: ESPARTO GRASS
•        NOM EN FRANCÉS: ESPARTO 
•        NOM EN CASTELLÀ: ESPARTO   
•        NOM EN VALENCIÁ:ESPART                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              GENERAL.                                                                                   L'espart és una herba perenne, de fins a 1 m d'alçada, que forma pans de terra o macollas disperses, conegudes com atochas o esparteras. En aquests pa de terra, els esparts o fulls van brollant cap al centre de la planta, quedant les fulles velles sota aquesta. A la primavera floreix, forma sobre llargues tiges, unes vistoses espigues, anomenades atochín.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              HABITAT .                                                                                                                        L'espart és una planta de la Mediterrània Occidental, de distribució íbero-magribina, és a dir, la seva àrea s'estén per les zones més àrides de la península ibèrica (especialment al sud-est i llevant, amb grans poblacions a Balears, vall de l'Ebre, Andalusia, Madrid i Castella-la Manxa) i pel Magrib, sobretot per les altes altiplans prèvies al desert del Sàhara. Es desenvolupa en condicions de sequedat i aridesa, suportant precipitacions inferiors als 200 L / any, amb tendència a sòls calcaris, encara que pot créixer també en sòls no carbonatats. Forma grans extensions anomenades espartars. Aquests ecosistemes han estat manejats i gestionats des de fa milers d'anys per l'ésser humà, de manera que part dels espartars actuals procedeixen de plantacions.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            USOS .                                                                                                                                      L'espart s'ha destinat a la cistelleria, el calçat i múltiples usos ja que és molt flexible permet el seu treball de manera relativament senzilla ja sigui reuniéndolo en soguillas o bé en llata per a la posterior treball. Ja des de l'època romana, l'ésser humà ja des de l'ha utilitzat la fibra d'espart per a la fabricació de pasta de paper, cordes i els més variats estris (que inclouen, entre d'altres, sabates, cistelles, xarxes de pesca, costals, cabassos i cofins per al premsat del raïm i l'oliva).